M’arriba d’una forma no prevista i a través de twitter un article que em crida l’atenció. Canta les excel·lències d’una escola. Clar, finlandesa. Però què carai, llegir-ho no m’anirà malament, com a mínim potser m’ajudarà a passar una mica millor aquesta calor enganxosa i gens agradable.
Ah, un primer gran valor. Surt sempre en els llocs d’honor de l’informe PISA aquesta escola. Doncs bon senyal, apliquen una metodologia que no és gens habitual a casa nostre. Fa anys que dic que els nostres indicadors no són els mateixos. I si canviéssim coses d’una altra forma ens aniria. Però.. continuem.
L’article parla d’una escola que es caracteritza per la inteacció i col·laboració, l’aprenentatge fora de l’aula o l’aprendre fent. I se m’acut que mentre aquesta escola és un bullici de gent del barri, les nostres es passen moltes hores tancades i d’esquena als barris; que a vegades sortir de l’aula... sembla que sigui una bogeria, o que l’aprendre fent està en boca de tots i en mans de ben pocs.
Però desenganyem-nos. Allò que m’ha fet activar i escriure ha estat el comentari a l’article que fa en KIMU.
Diu que allà, a diferència d’aquí, les lleis educatives són de consens i no motiu de confrontació. Manoi, això és important.
I encara que la feina dels mestres és reconeguda i de plena confiança en la feina dels mestres per part de governs, escoles i pares. Sense comentaris.
