Vídeos de socials

Tot navegant per la xarxa he trobat un vídeo que m'ha cridat l'atenció. El podríem centrar en l'àmbit de les socials, de les ciències socials. Molt curiós i, al mateix temps, didàctic. Parla dels límits de l'Estat Espanyol.

Està explicat d'una manera entenedora. I relata allò que jo trobava a faltar quan impartia el tema. Seriositat i complexitat.

De fet desconeixia la caratérística de l'Illa dels Faisans, que és un condomini (un domini compartit) entre França i Espanya. Durant mig any administrat per un estat i l'altre mig any per l'altre.

Aques vídeo no només ens serveis per estudiar els límits, sinó també com a model per a poder fer vídeos per part dels alumnes amb una temàtica determinada.

Un cop valorat positivament el video m'he centrat amb l'autoria. I veure què més havia publicat.

En general són vídeos interessants. I força precisos. Només a valorar de forma regular quan hi ha coses que són més interpretatives. No comparteixo del tot el punt de vista. Però és precisament això, un punt de vista. Un tema subjectiu.

Podeu visitar el canal "Explora tu mundo"

Afageixo un parell més de YouTubers que fan produccions semblants.

"Main Watchers"

"El rincón del mundo"

Per què no confies en mi?

M’arriba d’una forma no prevista i a través de twitter un article que em crida l’atenció. Canta les excel·lències d’una escola. Clar, finlandesa. Però què carai, llegir-ho no m’anirà malament, com a mínim potser m’ajudarà a passar una mica millor aquesta calor enganxosa i gens agradable.

Ah, un primer gran valor. Surt sempre en els llocs d’honor de l’informe PISA aquesta escola. Doncs bon senyal, apliquen una metodologia que no és gens habitual a casa nostre. Fa anys que dic que els nostres indicadors no són els mateixos. I si canviéssim coses d’una altra forma ens aniria. Però.. continuem.

L’article parla d’una escola que es caracteritza per la inteacció i col·laboració, l’aprenentatge fora de l’aula o l’aprendre fent.  I se m’acut que mentre aquesta escola és un bullici de gent del barri, les nostres es passen moltes hores tancades i d’esquena als barris; que a vegades sortir de l’aula... sembla que sigui una bogeria, o que l’aprendre fent està en boca de tots i en mans de ben pocs.

Però desenganyem-nos. Allò que m’ha fet activar i escriure ha estat el comentari a l’article que fa en KIMU. 

Diu que allà, a diferència d’aquí, les lleis educatives són de consens i no motiu de confrontació. Manoi, això és important.

I encara que la feina dels mestres és reconeguda i de plena confiança en la feina dels mestres per part de governs, escoles i pares. Sense comentaris.

No tinc vergonya. Voluntat d'esmena.

Penso que ser curiós, i especialment fer despertar aquesta curiositat en els nostres alumnes, és un valor que hauríem de treballar els mestres. La llàstima és que sovint el dia a dia ens ho deixa adormit... Fa mesos que tenia pendent mirar el twitter d'en Ramon Barlam. En Ramon és un referent per a mi. Per ell vaig entrar en els projectes telemàtics, ell em va "embolicar" en mil projectes... que  he anat abandonant per manca de temps.

Avui he decidit que no hi havia més excusa i m'hi he passajat. I del twitter al seu bloc...  carai quina sorpresa. Encara hi té enllaçat això. I és quan m'ha caigut l'ànima als peus. Feia 7 anys que no publicava res. No pot ser.

Com diuen en castellà "no hay mal que por bien no venga". Deixar de ser coordinador TIC/TAC de centre em deixarà més temps lliure, espero. I ara sí que podré anar posant coses per aquí. Declaració d'intencions i deure  envers la confiança dipositada.

Ara a complir.